El món de l’oblit
Assegudeta con una xiqueta descansa absent.
La meua mirada es creua amb la seua
i ni tan sols això la fa eixir del seu món,
un món que ja no és el nostre,
un món que ja no és el seu,
un món que ja no és món, que és oblit.
Sols quan la cride i li acaricie la galta torna
i em somriu bonica.
02/09/2007
Voldria abraçar-te
Amb el cap caigut i la barbeta al pit
rius de llágrimes em recorren les galtes
I voldria abraçar-te i no deixar que te’n vages
però te’n estàs anant sense adonar-te’n
M’agradaria tornar a ser menuda i que m’agafares
al bracet i m’acaronares el cabell
i em contares històries imaginàries de la teua joventut.
M’agradaria que em tornares a ensenyar
com es vota a la corda, com es fa mitja
o com es pelen carxofes.
I voldria abraçar-te i no deixar que te’n vages
però te’n estàs anant sense adonar-te’n
M’agradaria veure’t caminar per la plaça
anant a comprar, elegant i navarra
o com a mínim veure’t enfadada
amb el teu nervi, amb el teu geni.
Voldria agafar-te ben fort, abraçar-te
i no deixar que te’n vages,
però te’n estàs anant i
d’ací poc ja no recordaràs el meu nom.
27/04/2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari