tag:blogger.com,1999:blog-88474982461294601362011-04-21T21:55:19.250+02:00L'esperança de paperhttp://www.blogger.com/profile/07368303092400608216noreply@blogger.comBlogger31100tag:blogger.com,1999:blog-8847498246129460136.post-54053482569069789672009-04-07T21:22:00.003+02:002009-04-07T21:30:00.395+02:00<a href="http://4.bp.blogspot.com/_RTJAAphQzTw/Sdupa1EP79I/AAAAAAAAABA/TVD69C8hBXM/s1600-h/Pompei%2708+(600).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5322033663054966738" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_RTJAAphQzTw/Sdupa1EP79I/AAAAAAAAABA/TVD69C8hBXM/s400/Pompei%2708+(600).JPG" border="0" /></a><br /><div><a href="http://3.bp.blogspot.com/_RTJAAphQzTw/SdupanW76DI/AAAAAAAAAA4/tN86EPFfIJg/s1600-h/Pompei%2708+(91).jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5322033659375249458" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_RTJAAphQzTw/SdupanW76DI/AAAAAAAAAA4/tN86EPFfIJg/s400/Pompei%2708+(91).jpg" border="0" /></a><br /><br />Dos mostres de l'agressió turística a la ciutat romana de Pompei.<br /><br /><div>En la primera, l'ús continuat de les voreres romanes ha desfet la decoració en blanc que es pot observar únicament en la part més propera a la paret.</div><br /><br /><div>En la segona, la "burrera" pura i dura.</div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8847498246129460136-5405348256906978967?l=lesperansadepaper.blogspot.com' alt='' /></div>L'esperança de paperhttp://www.blogger.com/profile/07368303092400608216noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8847498246129460136.post-66461693389835432222009-04-06T09:24:00.002+02:002009-04-06T09:27:44.299+02:00<strong>El món de l’oblit</strong><br /><br />Assegudeta con una xiqueta descansa absent.<br /><br />La meua mirada es creua amb la seua<br />i ni tan sols això la fa eixir del seu món,<br />un món que ja no és el nostre,<br />un món que ja no és el seu,<br />un món que ja no és món, que és oblit.<br /><br />Sols quan la cride i li acaricie la galta torna<br />i em somriu bonica.<br />02/09/2007<br /><br /><br /><br /><strong>Voldria abraçar-te<br /></strong><br />Amb el cap caigut i la barbeta al pit<br />rius de llágrimes em recorren les galtes<br /><br />I voldria abraçar-te i no deixar que te’n vages<br />però te’n estàs anant sense adonar-te’n<br /><br />M’agradaria tornar a ser menuda i que m’agafares<br />al bracet i m’acaronares el cabell<br />i em contares històries imaginàries de la teua joventut.<br /><br />M’agradaria que em tornares a ensenyar<br />com es vota a la corda, com es fa mitja<br />o com es pelen carxofes.<br /><br />I voldria abraçar-te i no deixar que te’n vages<br />però te’n estàs anant sense adonar-te’n<br /><br />M’agradaria veure’t caminar per la plaça<br />anant a comprar, elegant i navarra<br />o com a mínim veure’t enfadada<br />amb el teu nervi, amb el teu geni.<br /><br />Voldria agafar-te ben fort, abraçar-te<br />i no deixar que te’n vages,<br />però te’n estàs anant i<br />d’ací poc ja no recordaràs el meu nom.<br />27/04/2008<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8847498246129460136-6646169338983543222?l=lesperansadepaper.blogspot.com' alt='' /></div>L'esperança de paperhttp://www.blogger.com/profile/07368303092400608216noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8847498246129460136.post-61006732990989798312009-04-03T13:43:00.001+02:002009-04-03T19:32:24.914+02:00<div align="justify">Sí, xics i xiques guapes, finalment he obert un blogg. Ja feia temps que en volia obrir un però sempre ho deixava per a més tard, per a quan tinguera menys feina, per a un altre moment... I ara, que tinc molta feina i no és el moment, m'he decidit a obrir-lo. </div><div align="justify">En el viatge a Perú, Xesco em deixava que utilitzara el seu per a comunicar-me amb vosaltres i ja era hora que ho fera jo amb un meu. No serà tan profesional com els que m'heu precedit: no tindrà opinions polítiques fonamentades com el del Xesco, no paraules boniques com el de Sergi, ni tampoc tindrà experiències vitals com el de Lau i Ramon. Únicament em tindrà a mi i els meus romanços. </div><br /><div align="justify">Així que, com deia Sisa:</div><br /><div align="center">Benvinguts, passes passeu </div><div align="center">de les tristor en farem fum </div><div align="center">que casa meua és casa vostra </div><div align="center">si és que hi ha cases d'algú.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8847498246129460136-6100673299098979831?l=lesperansadepaper.blogspot.com' alt='' /></div>L'esperança de paperhttp://www.blogger.com/profile/07368303092400608216noreply@blogger.com0