Dos mostres de l'agressió turística a la ciutat romana de Pompei.

En la primera, l'ús continuat de les voreres romanes ha desfet la decoració en blanc que es pot observar únicament en la part més propera a la paret.

En la segona, la "burrera" pura i dura.

Coses velles

El món de l’oblit

Assegudeta con una xiqueta descansa absent.

La meua mirada es creua amb la seua
i ni tan sols això la fa eixir del seu món,
un món que ja no és el nostre,
un món que ja no és el seu,
un món que ja no és món, que és oblit.

Sols quan la cride i li acaricie la galta torna
i em somriu bonica.
02/09/2007



Voldria abraçar-te

Amb el cap caigut i la barbeta al pit
rius de llágrimes em recorren les galtes

I voldria abraçar-te i no deixar que te’n vages
però te’n estàs anant sense adonar-te’n

M’agradaria tornar a ser menuda i que m’agafares
al bracet i m’acaronares el cabell
i em contares històries imaginàries de la teua joventut.

M’agradaria que em tornares a ensenyar
com es vota a la corda, com es fa mitja
o com es pelen carxofes.

I voldria abraçar-te i no deixar que te’n vages
però te’n estàs anant sense adonar-te’n

M’agradaria veure’t caminar per la plaça
anant a comprar, elegant i navarra
o com a mínim veure’t enfadada
amb el teu nervi, amb el teu geni.

Voldria agafar-te ben fort, abraçar-te
i no deixar que te’n vages,
però te’n estàs anant i
d’ací poc ja no recordaràs el meu nom.
27/04/2008

Tota una inaguració

Sí, xics i xiques guapes, finalment he obert un blogg. Ja feia temps que en volia obrir un però sempre ho deixava per a més tard, per a quan tinguera menys feina, per a un altre moment... I ara, que tinc molta feina i no és el moment, m'he decidit a obrir-lo.

En el viatge a Perú, Xesco em deixava que utilitzara el seu per a comunicar-me amb vosaltres i ja era hora que ho fera jo amb un meu. No serà tan profesional com els que m'heu precedit: no tindrà opinions polítiques fonamentades com el del Xesco, no paraules boniques com el de Sergi, ni tampoc tindrà experiències vitals com el de Lau i Ramon. Únicament em tindrà a mi i els meus romanços.

Així que, com deia Sisa:

Benvinguts, passes passeu

de les tristor en farem fum

que casa meua és casa vostra

si és que hi ha cases d'algú.