Avui, un dia com qualsevol altre

Avui per a nosaltres és un dia com qualsevol altre.

Avui no hi haurà flors, ni tacons, ni arròs. Solament, la quotidianitat tendra d’un matrimoni.

Queden lluny els dies entre canals i cafès; els dies de trens i distància

Una distància que esmicolarem juntets quan vingueres a viure amb mi. Aquell va ser el moment en que tu i jo adquirirem el compromís. Deixares família, treball i amics, deixares el teu món i vingueres a viure amb mi.

El naixement de la nostra primera filla ens portà una alegria immensa però també patiment i tristor. No tinguérem un començament fàcil: l’hospital en destrossava l’ànim i no tindre-la amb mi em trencava el cor. I tu estaves allí, sempre ferm ,  sense fer-me mai cap retret, patint amb mi, plorant amb mi.

Però això també queda lluny i avui, un dia com qualsevol altre, la Neus està al cole convertint-se en una xiqueta preciosa i alegre.

Et recorde al meu costat en el moment dolents i també en els bons amb complicitat, tendresa i estima. Junts li digueren adéu a la meua “abuelita”.

Quan va nàixer l’Aniol al menjador de casa nostra, tu cridaves amb mi, feies força amb mi, senties el dolor que jo sentia i agafada a les teues mans jo em sentia segura.

I junts aconseguirem acurtar la distància de milers de km que una vegada al més ens obliguen a viure les vicissituds del moment.

Avui, un dia com qualsevol altre, m’agradaria recordar-te que t’estime.

Escrit per al 12/04/2013, el dia que ens casàrem