Personatges grotescs

Com que en un blog tot te cabuda, encete un apartat de posts relacionats amb l’arqueologia. Serà una mena de apropament “del que jo faig” als meus amics. I comence justament per una peça que vaig mirar fa uns anys.

 

Al jaciment de Cabrillas 12 (Portell de Morella) es trobaren uns quants fragments ceràmics d’una copa de peu alt amb decoració en relleu una mica tosca i mal acabada. Així i tot es pot veure una graciosa decoració: una filera de personatges grotescs amb barret llarg i nas gran, extremadament flacs i nuets porten el que sembla un rem, però probablement siga un instrument musical, recolzat en el muscle i una gerreta en l’altra mà.; un altre personatge amb túnica curta balla alçant els braços. S’han identificat com “Atellane”, personatges teatrals de l’època imperial semblants als mimos, còmics o personatges ridiculitzats que representaven comèdies lleugeres i frívoles o números musicals. Decoracions molt similars s’han identificat en Alemanya i Itàlia i també a la Península ibèrica, a Baelo Claudia, Numancia i Tarraco. Paradoxalment aquesta gran copa que probablement servia per a contenir i barrejar vi mostra visualment uns personatges probablement ebris i molt perjudicats físicament. Es podria relacionar amb la comissatio, segona part dels banquets romans, la part en la que el menjar deixa de ser el protagonista per a passar a ser-ho el vi. El vi que engrescava als romans mascles, perquè es recomanava a les dones honrades de retirar-se dels banquets arribat aquest punt, els feia tindre baralles i converses pujades de to. De vegades, també a les cases particulars dels domini romans aquesta part s’amenitzava amb espectacles musicals, danses o còmics. Esta part del banquet està també lligada a la mort ja que aquest és l’estadi últim de l’absorció desmesurada de vi i el vi acompanyava als romans fins als banquets funeraris i més enllà amb les libacions que els familiars feien a les tombes. Tant en la literatura com en les arts plàstiques de l’època romana hi ha testimonis d’aquesta relació vi-danses-mort. A mi personalment aquesta copa i la dansa macabra em fa pensar en la comissatio romana amb el vi, la música, i el ball de personatges ben perjudicats pel vi.    

Però a més, aquesta copa és una importació que procedeix de la Península Itàlica, probablement de Pisa o Arezzo d’un dels tallers d’Ateius o dels seus deixebles que treballaren entre l’època de Tiberi i Claudi, és a dir, entre el 37 i el 68 dC. Crec recordar que el context en el que es trobà era com a mínim de 50 anys després la qual cosa fa pensar en que aquesta copa va ser conservada expressament (una cosa similar a la gerra d’aigua de la iaia que alguns guardem en casa). Així que aquesta és una peça ben peculiar per al poc luxós jaciment de Cabrillas 12.